Ignasi Franch

El parc del Laberint d’Horta és un dels espais naturals de Barcelona més atractius. La zona de trenca-closques espacial és només una petita part del parc, que disposa amb 9 hectàrees d'espai verd i que té un especial valor artístic perquè els seus jardins representen dues etapes diferenciades de la història de l'art. Una mica d’història, una mica d’art (aptes per a nens!) El parc del Laberint d’Horta està ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls als peus de la Serra de Collserola. Quan el visitem, ens trobem amb un jardí neoclàssic del segle XVIII i amb un jardí romàntic del segle XIX. El vessant museístic de l’espai explora la dualitat d'una obra que es va concebre en clau neoclàssica, que transmet harmonia a través de formes regulars i simètriques, però es va ampliar i concloure amb elements romàntics que inclouen una vegetació d’aspecte més incontrolable i un fals cementiri. Anar al laberint és, a més, tot un clàssic per als més petits: les criatures i els joves intenten sortir-ne tot posant a prova la seva (i la nostra) orientació. Durant el passeig, podem trobar diverses escultures relacionades amb la mitologia grega. També podem veure el palau de la família Desvalls, diverses fonts o una cascada. Just a l’entrada, fora del recinte, hi ha una zona de joc infantil, i la part exterior compta amb una zona verda amb taules de pícnic. Cal destacar la biodiversitat de la vegetació del parc: til·lers, teixos, cedres, alzines, una sequoia… Alguns d’aquests arbres estan cat

El Parc del Laberint d’Horta es uno de los espacios naturales más atractivos de Barcelona. Su laberinto es solo una pequeña parte del parque, que cuenta con 9 hectáreas de zonas verdes y que tiene un especial valor artístico porque sus jardines representan dos etapas diferenciadas de la historia del arte. Un poco de historia, un poco de arte (¡y para niños!) El parque del Laberinto de Horta está ubicado en la antigua finca de la familia Desvalls a los pies de la sierra de Collserola. Cuando lo visitamos, nos encontramos con un jardín neoclásico del siglo XVIII y con un jardín romántico del siglo XIX. La vertiente museística del espacio explora una dualidad: que la obra fue concebida en clave neoclásica, transmitiendo harmonía a través de formas regulares y simétricas, pero se amplió y finalizó con elementos románticos que incluyen una vegetación de aspecto más incontrolable y un falso cementerio. Ir al laberinto, además, es todo un clásico para los más pequeños, que intentan salir de él mientras ponen a prueba su orientación (y la nuestra). Durant el paseo, podemos encontrar diversas esculturas relacionadas con la mitologia griega. También podemos ver el palacio de la familia Desvalls, diversas fuentes y una cascada. Justo en la entrada, fuera del recinto, hay una zona de juego infantil, y la parte exterior cuenta con una zona verde con mesas de pícnic. Cabe destacar la biodiversidad de la vegetación del parque: tilos, tejos, cedros, encinas, una secuoya… Algunos de estos árb

Aquest enorme llac artificial a l'aire lliure és l’oasi particular dels veïns de Nou Barris. Està dins del complex esportiu Can Dragó que, al llarg dels seus 15.000 metres quadrats, ofereix la piscina més gran de Barcelona, que és també una de les piscines descobertes més atractives de la ciutat. No solament serveix per fer una capbussada contra la calor: també ens deixa a l’abast una àmplia zona de gespa per estirar-se a prendre al sol, llegir i jugar... També podeu aprofitar per fer una mica d’esport o passejar pel parc de Can Dragó. D’instal·lació ferroviària a espai enorme d’esport i oci El llac de Can Dragó és una de les manifestacions més rotundes d’un llarg procés de dècades de reivindicacions veïnals i intervencions municipals esglaonades. Els terrenys abandonats per RENFE on ara s’ubica el parc de Can Dragó van ser comprats per l’Ajuntament de Barcelona. La finalitat era construir els habitatges i equipaments públics que demanava el teixit associatiu de Nou Barris, un districte bastant allunyat del centre de la ciutat. Després de diverses fases i del corresponent impuls dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que va suposar el desenvolupament de zones verdes i instal·lacions esportives, va arribar la posada en marxa d’aquesta enorme piscina i platja urbana. Què més hi ha al CEM Can Dragó? En aquest gran espai esportiu situat al districte de Nou Barris, ideal per fer activitat física a l’aire lliure o en instal·lacions cobertes, a part de la piscina exterior també hi po

El parc de la Creueta del Coll està situat al turó homònim, la zona més muntanyosa del districte de Gràcia i un dels anomenats Tres Turons (juntament amb el Carmel i La Rovira) de la ciutat de Barcelona. Va ser construït en una antiga pedrera pels arquitectes Josep Martorell i David Mackay. El seu gran atractiu és un llac que es converteix en una piscina exterior durant l’estiu, a més de la zona de jocs i esports que hi ha disponible, però també hi podem trobar diverses obres d’art. Com és aquest oasi del barri de Gràcia? Quan arriba la calor de l’estiu de Barcelona, el llac es converteix en el principal reclam del parc. Amb una superfície de 2.700 metres quadrats, té una altura màxima de 60 centímetres i un aforament de 840 persones. Cap a la meitat de l'estany hi ha un illot amb palmeres i datileres i al darrere s'hi estén una esplanada de terra amb una zona de jocs infantils, dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. Al parc també es pot jugar a la petanca. Art contemporani entre la verdor i l’aigua Quan es va intervenir en el parc per convertir-lo en un equipament públic, es van instal·lar diverses obres d’art. La més coneguda és ‘Elogi a l’aigua’, una escultura d’Eduardo Chillida de 50 tones de granit suspeses a l'aire que volia dialogar amb el reflex que generava en el llac. Després d’un accident, es va tancar l’accés a la zona on s’emplaça per evitar riscos sobre les persones. A l’entrada principal de l’espai s’hi pot veure ‘Totem’, un monòlit de l’escultor i

Este enorme lago artificial al aire libre es el oasis particular del vecindario de Nou Barri. Está dentro del complejo deportivo Can Dragó que, a lo largo de sus 15.000 metros cuadrados, ofrece la piscina más grande de Barcelona, que es también una de las piscinas descubiertas más atractivas de la ciudad. No solamente sirve para darse un chapuzón contra el calor: también nos deja al alcance una amplia zona de césped para tumbarse, tomar el sol, leer, jugar… También podemos aprovechar la visita para hacer un poco de deporte o pasear por el parque de Can Dragó. De instalación ferroviaria a centro de deporte y ocio El lago de Can Dragó es una de las manifestaciones más rotundas de un largo proceso de décadas de reivindicaciones vecinales e intervenciones municipales escalonadas. La finalidad era construir las viviendas y los equipamiento públicos que pedía el tejido asociativo de Nou Barris, un distrito que está alejado del centro de la ciudad. Después de diversas fases y del correspondiente impulso de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, que supuso el desarrollo de zonas verdes e instalaciones deportivas, llegó la puesta en marcha de esta enorme piscina y playa urbana. ¿Qué más hay en el CEM Can Dragó? En este gran espacio deportivo situado en el distrito de Nou Barris, ideal para hacer actividad física al aire libre o en instalaciones cubiertas, aparte de la piscina exterior también puedes encontrar un gimnasio, pistas de tenis y pádel, salas para actividades dirigidas e in

El parque de la Creueta del Coll está situado en el cerro homónimo, la zona más montañosa del distrito de Gracia y uno de los llamados Tres Cerros (junto con el Carmel y La Rovira). Fue construido por los arquitectos Josep Martorell y David Mackay en una antigua cantera. Su gran atractivo es un lago que se convierte en piscina exterior durante el verano, además de la zona de juegos y deportes que hay disponible, pero también podemos encontrar él varias obras de arte. ¿Cómo es este oasis del barrio de Gràcia? Con la llegada del calor del verano de Barcelona, el lago se convierte en el principal reclamo del parque. Con una superficie de 2.700 metros cuadrados, tiene una altura máxima de 60 centímetros y un aforo de 840 personas. En la mitad del estanque hay un islote con palmeras y dátiles. Detrás, se extiende una explanada de tierra con una zona de juegos infantiles, mesas de ping-pong y espacio para jugar al baloncesto. En el parque también se puede jugar a la petanca. Arte contemporáneo entre el agua y la naturaleza Cuando se intervino en el parque para convertirlo en un equipamiento público, se instalaron diversas obras de arte. La más conocida es ‘Elogio al agua’, una escultura de Eduardo Chillida compuesta por 50 toneladas de granito suspendidas en el aire que quería dialogar con el reflejo que generaba en el lago. Después de un accidente, se cerró el acceso a la zona donde se emplaza la obra para evitar riesgos sobre las personas. En la entrada principal del espacio se p

The Biblioteca de Catalunya – from medieval hospital to cultural landmark The Biblioteca de Catalunya is tucked away in the Raval neighbourhood, found in narrow streets of the old walled city of Barcelona. At the same time, it’s just a short walk from the central areas that grew out of the 19th-century Eixample expansion. In just a few minutes, you can reach the start of Passeig de Gràcia, with its famous modernist buildings like La Pedrera, or wander down the charming Rambla de Catalunya. From medieval hospital to cultural hub The building that now houses the Biblioteca de Catalunya used to be the Hospital de la Santa Creu de Barcelona for over five centuries. The architects of the original project reused parts of an earlier hospital founded by canon Joan Colom, and over time, other medical-related buildings were added nearby, including the Casa de Convalescència, which was built in the 16th century. During the 20th century, the area gradually transformed into a centre for literature and learning. Before becoming the national library of Catalonia, the Biblioteca de Catalunya first served as the library for the Institut d’Estudis Catalans (IEC) – an institution that’s often seen as the Catalan equivalent of Spain’s Royal Academy of Language (RAE). The IEC set up shop in the Casa de Convalescència. Later, another part of the former hospital complex was converted into the Sant Pau – Santa Creu public library, which is part of the Barcelona Provincial Council’s network. 📍 Disc

L’Eixample barceloní està format per les grans zones de creixement de la Barcelona que va ser reordenada urbanísticament a cop del gran esdeveniment que va ser l’Exposició Universal de 1929. Des d'aleshores, la ciutat va créixer en la forma de quadrícula que va definir l’urbanista Ildefons Cerdà. ¿És un barri, és un districte? L’Eixample es considera ara un districte de Barcelona, que està format per sis barris: Antiga Dreta de l’Eixample, Antiga Esquerra de l’Eixample, Nova Esquerra de l’Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni. És el centre de Barcelona i té molta història L’extensió i diversitat del districte implica que sigui molt plural. El centre històric de l’Eixample, i de la ciutat en general, és l’Antiga Dreta de l’Eixample. Aquesta zona està farcida de diversos espais de poder i prestigi de la Barcelona burgesa que ens va llegar alguns dels atractius arquitectònics més importants de la ciutat. Entre cases-museu de Gaudí i companyia (com la Casa Batlló o la Casa Amatller) i enormes botigues de grans corporacions, resisteixen alguns comerços històrics (com el Colmado Quilez). La resta d’àrees del districte tenen les seves característiques pròpies. L’Antiga Esquerra de l’Eixample, per exemple, va ser considerat el millor barri del món per Time Out l’any 2020. Conté el que s’ha anomenat com el gaixample, marcat pel tarannà acollidor vers la comunitat gai i per la proliferació de negocis afins (amb preus que no sempre són mòdics). Què més podem visitar a l’Ei

El Ensanche barcelonés, el Eixample, está formado por las grandes zonas de crecimiento de la Barcelona moderna. Una ciudad que fue reordenada urbanísticamente a golpe del gran evento que fue la Exposición Universal de 1929, y que creció en la forma de cuadrícula definida (hasta cierto punto) por el urbanista Ildefons Cerdá. ¿Es un barrio, es un distrito? El Eixample se considera ahora un distrito de la ciudad que está formado por seis barrios: Antigua Derecha del Eixample, Antigua Izquierda del Eixample, Nueva Izquierda del Eixample, Fort Pienc, Sagrada Familia y Sant Antoni. Es el centro de Barcelona, y tiene mucha historia La extensión y riqueza del distrito implica que sea muy plural. El centro histórico del Ensanche, y de la ciudad en general, es la Antigua Derecha del Eixample. Está copado de espacios de poder y prestigio de la Barcelona burguesa, que nos legó algunos de los mayores atractivos arquitectónicos de la ciudad. Entre casas-museo de Gaudí y compañía (como la Casa Batlló o la Casa Amatller) y enormes tiendas de grandes corporaciones, resisten algunos comercios históricos (caso del Colmado Quílez). El resto de áreas del distrito tiene sus características propias. La Antigua Izquierda del Eixample, por ejemplo, fue considerado el mejor barrio del mundo por Time Out en 2020. Contiene lo que se ha venido denominando en el siglo XXI el gayxample, marcado por el talante acogedor a la comunidad gay y por la proliferación de negocios afines (con precios no siempre módi

Montjuïc és una reserva de natura i aire pur de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’hi poden trobar algunes de les zones verdes més atractives de la ciutat, com els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, i també museus i altres espais culturals de primer nivell: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure, el Jardí Botànic Històric… La Font Màgica de Montjuïc serveix com una mena de transició entre la ciutat dels negocis que atreu la Fira de Barcelona i aquesta altra metròpoli de cultura en proximitat amb la naturalesa. La Font Màgica de Montjuïc és un espai de festa i de bellesa vinculat a moments rellevants de la història de la ciutat. Per motius com aquest, assistir a un dels espectacles d’aigua, llum i so que s’hi celebren és una de les coses que has de fer si passes per la ciutat. Especialment, si es tracta del piromusical amb què conclou la festa major de la ciutat, la Mercè o l'esdeveniment de Cap d'Any.  Una història de casualitats i adversitats La Font Màgica és una de les darreres obres que es van fer al recinte de l'Exposició Universal que Barcelona va acollir l'any 1929. Va néixer per una sèrie de casualitats. La instauració d’una dictadura militar a Espanya va comportar la destrucció de ‘Quatre Columnes’, un monument patriòtic concebut per Josep Puig i Cadafalch que va ser reconstruït l’any 2010. Això va deixar un buit que va empènyer els responsables de l’exposició a buscar una altra construcció que donés personalitat a la zona. Carles Buïgas, aleshores

La Biblioteca de Catalunya està localitzada al barri del Raval, entre els carrerons de la Barcelona emmurallada. L’espai també està ben a prop d’alguns espais centrals de la ciutat burgesa que va créixer a través de l’Eixample. A uns minuts de passejada trobarem els inicis del passeig de Gràcia, ple d’edificis modernistes com La Pedrera, o de la rambla de Catalunya. De recinte hospitalari medieval a nucli de la cultura L’edifici que actualment acull la Biblioteca de Catalunya va ser la seu de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant cinc segles. Els arquitectes del projecte original van reaprofitar part de les instal·lacions d’un hospital previ que va fundar el canonge Joan Colom. I els terrenys adjacents es van anar destinant a altres dependències relacionades amb la medicina, com la Casa de Convalescència (que es va construir ja al segle XVI). Al llarg del segle XX, aquesta zona es va reconvertir en un focus d’activitat relacionada amb les lletres i els llibres. Abans de reorientar-se com a biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya va servir inicialment de biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta institució, que podria definir-se com l’equivalent català de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), es va instal·lar a l’esmentada Casa de Convalescència. Posteriorment, una altra àrea de l’antic complex hospitalari es va transformar en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertany a la xarxa gestionada per la Diputació de Barcelo

La Biblioteca de Cataluña está localizada en el barrio del Raval, entre los callejones de la Barcelona amurallada. El espacio también está muy cerca de algunos espacios centrales de la Barcelona burguesa que creció a través del Ensanche barcelonés (conocido como l’Eixample). A unos minutos de camino a pie podemos encontrar los inicios del paseo de Gracia, palpitante de edificios modernistas como La Pedrera, o de la rambla de Cataluña. De recinto hospitalario a núcleo cultural El edificio que actualmente acoge la Biblioteca de Cataluña fue la sede del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona durante cinco siglos. Los arquitectos del proyecto original reaprovecharon parte de las instalaciones de un hospital previo que fundó el canónigo Joan Colom. Y los terrenos adyacentes se fueron destinando a otras dependencias relacionadas con la medicina, como la Casa de Convalecencia (que se construyó ya en el siglo XVI). A lo largo del siglo XX, esta zona se convirtió en un foco de actividad relacionada con las letras y los libros. Antes de reorientarse como biblioteca nacional, la Biblioteca de Cataluña sirvió inicialmente de biblioteca para el Instituto de Estudios Catalanes (IEC). Esta institución, que podría definirse como un equivalente catalán de la Real Academia de la Lengua Española (RAE), se instaló en la mencionada Casa de Convalecencia. Posteriormente, otra área del antiguo complejo hospitalario se transformó en la biblioteca pública de Sant Pau – Santa Creu, que pertenece a la